L'ESTÈTICA DEL PP SERVERÍ

Cala Bona: qui t'ha vist i qui et veu

Aquest article vol fer un repàs d’algunes de les “millores” fetes per l’equip de govern de l’ajuntament del PP serverí durant els darrers quatre anys.

“L’embelliment” de Cala Bona

Actualment Cala Bona pareix qualsevol port de qualsevol zona —turística o no— del món. Poc a poc, hem anat veient com totes les casetes que caracteritzaven aquest moll s’han anat esbucant per fer-hi blocs de pisos totalment impersonals. No hagués estat millor per tots fer-lo Bé d'Interés Cultural?

Un edifici que molts de serverins estimàvem, la caseta dels pescadors, de cop la varen derruir per convertir-la en un edifici sense gens de personalitat amb un gust arquitectònic dubtós. No és estrany, que al cap de poc temps la gent ja l’hagués batiat com “es tanatori”.

El bar i oficina de turisme construït damunt el moll és d’un impacte visual total, no només perquè ens tapa la mar, sinó perquè segueix amb l’(anti)estètica que tant agrada actualment a l’equip de govern de l’ajuntament serverí.

“L’embelliment” de Cala Millor

Com poden dir que el que s’ha fet a Cala Millor, (amb una organització pèssima i que ha provocat múltiples problemes i queixes a tots els que habiten o viuen del centre costaner) és un embelliment?

L'únic que s’ha fet, ha estat posar llambordes per tot. D’això en diuen embelliment. Per fer d’una zona com Cala Millor, una zona realment millorada i guapa, es necessita molt més que clavar quatre rajoles i canviar quatre faroles pocs mesos abans de les eleccions.

El Centre Cultural La Unió

Per moltes ciutats i llocs turístics es veu una cura i un interès per conservar els seus edificis antics, això és el que dóna personalitat a aquests llocs i els fa dignes de ser visitats. A tot el municipi serverí està clar que això no passa. Aquí s’han anat tomant edificis emblemàtics i estimats per construir-ne de nous amb la terrible estètica que recorden als tanatoris. Era molt necessari que Son Servera pogués disposar d’un teatre. En teníem un molt estimat per molta gent del poble, l'arquitectura del qual reunia una sèrie d'elements d'interès que haurien d'haver-se conservat, tals com són les columnes de ferro colat, pròpies i característiques de l'arquitectura industrial d'inicis del segle XX, i uns exteriors marcats pel caràcter local i tradicional, però amb certs elements de filiació modernista dignes de ser conservats pel seu caràcter emblemàtic, en un context local en què se'n conserven escassos exemples

La Plaça de l’abeurador

També cal recordar que una plaça és un lloc de trobada i encontre. Ara s’acaba d’inaugurar la plaça de l’abeurador. Una plaça que no compta amb cap banc per seure i que tardarà anys en disposar d’ombres. Una plaça que no respecta ni la fisonomia ni el caràcter mediterrani del nostre municipi. Una plaça que contrasta de manera espectacularment negativa amb la bellesa de les cases de Ca S’Hereu o les de Son Corb. Una plaça, en definitiva, que no és una plaça, sinó una presa de pel a les arques municipals i de pas a tots els ciutadans d'aquest municipa. La raó: no és una plaça, és una acera ample.

Per tant, ¿Són aquestes les “millores” les que faran que estiguem orgullosos de pertànyer a Son Servera, o en canvi ens acabarem sentint a la força com els habitants de qualsevol barriada gris de qualsevol gran ciutat industrial?

¿Són aquestes “millores” i inauguracions les que faran de Son Servera un municipi digne de ser visitat per milers de persones cada any, o en canvi l’acabaran de convertir en un zona turística deprimida, pobra i sense gens d’interès ni personalitat?

Tot això fa que ens haguem de demanar si alguns regidors de l’equip de govern del PP serverí que han governat aquest municipi els darrers quatre anys estima el nostre municipi i la seva bellesa, o només s’han ficat dins l’ajuntament per altres interessos.